
04 maig Perdre un vol Barcelona-Palma per la nefasta comunicació de RENFE
Els que tingueu una certa edat ben segur que deveu recordar aquella endevinalla que consistia a desxifrar què volien dir les sigles RENFE. Literalment, en castellà, Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados..
Avui (28 d’abril de 2022) m’ha tornat a la ment aquella pretèrita dita sobre el tren. Per què? Doncs senzillament RENFE (més en concret, Rodalies R3 que enllaça Vic amb Barcelona) ha estat la culpable i responsable que jo mateix hagi perdut un vol que m’havia de dur de Barcelona a Palma, amb sortida programada per a les 15.30 h, exactament. A Palma hi havia de mantenir una important reunió de feina a les 18.00 h.
Com que sempre dic a amics i companys que s’ha d’intentar evitar l’estrès innecessari de les nostres vides (sovint, prou complicades), intento aplicar-me aquesta màxima. De manera que he iniciat el meu viatge que m’havia de conduir de casa dels meus pares, a Sant Hipòlit de Voltregà, fins a Palma quan devien ser les 11.40. Així, he arribat a l’estació de trens de Vic a les 12.00 per agafar el tren Vic-Barcelona de les 12.24, que m’havia de deixar a Plaça de Catalunya a les 13.40. Des de Plaça Catalunya, jo agafaria -com faig sempre l’Aerobús- per ser (com a tard) a les 14.30 a l’aeroport, amb una hora d’antelació al meu vol. Suficient, més quan ja m’havia tret per internet la targeta d’embarcament!!!
Aquesta era, en efecte, la previsió. Eren els meus càlculs. El que us explicaré a continuació és tan real com la vida mateixa, però us puc ben assegurar que és més propi d’una pel·lícula de riure (o de plorar, segons com es miri) dels germans Marx, de Cantinflas o de Pajares i Esteso.
La pel·lícula -per dir-ho així- s’inicia amb normalitat, a l’hora que he comprat (no a la màquina) sinó a la taquilla el bitllet corresponent (6.95 euros). A mi m’agrada que m’atenguin les persones, més que les màquines (tinc aquest mal costum, què voleu que us digui?). El senyor que m’ha venut el bitllet no m’ha fet cap comentari sobre cap retard ni anomalia en la línia ni res semblant.
La queixa que vull expressar va en el sentit de fer sentir i exterioritzar la impotència i el malestar per una informació de Renfe cap als passatgers que qualificaria de “negligent, descoordinada, absurda, escassa i fora de temps”.
Total, que he baixat (carregat amb la preceptiva maleta i l’ordinador en una altra bossa) les escales que m’han conduït a l’andana número 1. De sobte, per megafonia, en castellà han indicat alguna cosa com que hi havia afectacions en el viatge per unes obres o alguna cosa semblant (no parlo literalment, perquè no s’escoltava massa bé el missatge) entre Les Franqueses i La Garriga. Alertat per aquest avís i com que encara faltaven deu minuts per sortir (aquesta era la previsió inicial) he decidit pujar les escales (novament carregat, és clar) i preguntar-li al senyor de RENFE que m’havia venut el bitllet què sabia d’aquella anomalia o irregularitat. L’home ha tret ferro a l’assumpte i m’ha dit: “No hi ha problema. L’únic és que potser els faran baixar a Les Franqueses per pujar a un autobús que els durà fins a La Garriga, on tornaran a pujar al tren, i llestos”.
Li he preguntat al bon home si això implicaria alguna demora a considerar per part meva. I m’ho ha negat. “No. No hi perdrà temps, no pateixi”. Li he comentat en tot cas que jo trobava que ell m’havia d’haver alertat de la possible irregularitat i del potencial transbord en comprar jo el bitllet. “Com a treballador de RENFE, vostè m’ho havia d’haver dit”, li he etzibat. La meva sorpresa és quan el senyor (atent, s’ha de dir) m’ha respost. “No, és que no soc treballador de la RENFE; aquest és el problema. Jo m’assabento de la informació igual que vostès, pel que diuen per la megafonia”.
Una senyora que escoltava la nostra conversa ha tingut a bé alertar-me. “Si ha d’anar a l’aeroport, jo de vostè agafaria un bus, perquè tinc un fill que està pujant des de Granollers i fa una hora que està tancat dins el tren, que està aturat. I no rep cap tipus d’informació”.
He valorat pros i contres, i he decidit ser fidel a la causa de RENFE. De fet, no sabia horaris de busos i tampoc anava tan sobrat de temps com per anar fins a l’estació d’autobusos i executar aquest pla B.
He pujat al tren. Ja us deia: havia de sortir a les 12.24. Hem sortit aproximadament a les 12.45 h cap a Barcelona. Un passatger que venia de Puigcerdà m’ha comentat que el tren, malgrat que per megafonia avisaven que parava a totes les estacions, era semidirecte; és a dir, que no havia de parar a cadascuna de les estacions que ens trobaríem de pas.
A tot això, just abans de sortir, li he preguntat a un senyor de seguretat si sabia com estava el tema de les interrupcions suposades a Les Franqueses. El bon home m’ha dit: “Tot està solucionat”. Fals!!!
Una vegada el tren ha iniciat la marxa ha tingut la primera aturada a Centelles, si bé les pantalles del vagó en sortir de Vic anunciaven que la propera parada era ‘La Garriga’. No hi havia concordança (ni de gènere ni de nombre, si em permeteu la broma)…[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row css_animation=”” row_type=”row” use_row_as_full_screen_section=”no” type=”full_width” angled_section=”no” text_align=”left” background_image_as_pattern=”without_pattern”][vc_column][vc_empty_space height=”20px”][vc_single_image image=”15503″ img_size=”large” add_caption=”yes” alignment=”center” qode_css_animation=””][vc_empty_space height=”20px”][/vc_column][/vc_row][vc_row css_animation=”” row_type=”row” use_row_as_full_screen_section=”no” type=”full_width” angled_section=”no” text_align=”left” background_image_as_pattern=”without_pattern”][vc_column][vc_column_text]De sobte, encara abans d’arribar a La Garriga, el tren s’ha aturat (sense avís previ per part de ningú) a l’estació del Figaró. Els passatgers, amb cara de sorpresa i estupefacció, ens demanàvem entre nosaltres què diantre passava… Ningú no entenia res. Al cap d’uns bon deu minuts, de nou una veu castellana alertava que “la línea puede sufrir retrasos del orden de 45 mInutos”. No és literal, ni tampoc recordo amb exactitud si eren 45 o 60 minuts.
Han passat deu minuts més i jo ja veia que hauria d’agafar un taxi (que em costaria un ronyó) si volia arribar a l’aeroport amb temps per volar a Palma. En un clam a l’empatia (és ironia, clar), de nou l’amable veu ens ha indicat alguna cosa així com: “Señores pasajeros, mientras el tren no retome la marcha, pueden salir al andén…”.
He aprofitat l’avinentesa per, efectivament, sortir de l’andana i també de l’estació (la foto és d’aquest moment). He fet una telefonada per poder disposar d’un taxi. Al Figaró, pel que sembla, no n’hi ha, i el que m’havia de recollir hauria de venir des de Granollers. A tot això, ja eren les 13.30 h, i he vist clar que havia de cancel·lar les meves il·lusions per volar a Palma amb el vol d’Air Europa de les 15.30 h.
He decidit comprar un altre vol a Mallorca via telèfon, però ja per demà divendres al migdia. He optat per agafar el tren de retorn a Vic, on he aprofitat per presentar l’oportuna reclamació a RENFE “per danys econòmics i morals”. I no he tingut espai en el full de reclamacions ni tampoc massa ganes per esplaiar-me i dir que la comunicació en tot el trajecte havia estat, com a mínim, nefasta i impròpia d’uns serveis ferroviaris d’un país suposadament avançat i en ple segle XXI.
Després de tornar a casa, a la tarda he tornat a l’estació de RENFE i li he demanat si tindria garanties si demà divendres agafava un dels trens del matí per arribar a Barcelona. M’ha dit: “Jo diria que sí, però ja se sap que aquesta línia sempre porta certs retards”. I en un exercici de sinceritat lloable, la senyora (molt amable, i aquí sense ironia) m’ha afegit: “Miri vostè com ha estat la cosa aquest matí que el tren s’ha endut en direcció a Barcelona una senyora de la neteja que estava netejant el vagó. No l’han avisat de res”… Literalment li he dit que no sabia si riure o plorar.
El cas: he perdut mig dia d’avui i demà divendres n’hauré d’invertir mig més per arribar a Palma. No m’arriscaré i agafaré un autobús de l’empresa Sagalés per arribar fins al centre de Barcelona. El preu, crec, és d’uns 9 euros.
Però més enllà de la despesa econòmica (que no és milionària, però ha sortit de la meva butxaca), la queixa que vull expressar va en el sentit de fer sentir i exterioritzar la impotència i el malestar per una informació de Renfe cap als passatgers que qualificaria de “negligent, descoordinada, absurda, escassa i fora de temps”.
He de confessar-vos finalment que jo soc molt partidari del vehicle privat, què voleu que us digui? És així, i així ho confesso. Sé que tots hem de lluitar contra el canvi climàtic i a favor de la sostenibilitat del planeta. També escolto a Catalunya, a Balears i a tot arreu que les administracions aposten pel transport públic. Però quin transport públic? ¿¿¿Aquest de RENFE d’avui???
En definitiva, com us deia al principi, RENFE: Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados. Almenys, avui la frase ha pres vida per a mi. I com que sé que l’estrès no és bo, he comptat no fins a deu sinó fins a mil per no perdre la calma, els papers ni l’educació.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]